Nàixer entre les bombes.

L'infancia és una època massa bona per oblidar-la.

(Fotografía de Emad Samir)

Però que passa quan tota o quasi tota la teua infancia ocorre entre els sorrolls de les bombes i la destrucció? La guerra de Siria compleix cinc anys. Cinc anys que han deixat ciutats habitades per ruïnes i cadàvers, 310.000 morts i milers de desplaçats. Estàn naixent nadons en tendes de campanya en camps de refugiats. Però no són aquestes dades les que ens apropem a la deshumanització de la resta de nacions sinó el silenci internacional davant d'aquest conflicte o les mesures que s'han dut a terme i s'estàn plantejant dur pròximament. Com podem ser capaços de tal sols pensar en retornar als refugiats després de haver passat mil pènuries per arribar a un lloc segur?

De cada cent morts que deixa un atac, 27 són menors.

Espanyols en la frontera francesa en 1939.

"Prop de 3'7 millons de xiquets siris -1 de cada 3 de tots els xiquets de Siria- han nascut des de que va començar el conflicte fa cinc anys, amb la seua vida marcada per la violència, la por i el desplaçament, segons un informe d'UNICEF. Aquesta xifra incloeix més de 306.000 xiquets nascuts com refugiats desde 2011."

Les xarxes socials estàn que tiren fum front les injustícies a les que han sigut condenats els refugiats. Oblidem massa pronte. Ja ens ho deia Confuccio qui oblida la seua historia està condenat a repetir-la i tot assenyala a que el món sencer ha oblidat totes les guerres que han hagut al llarg de l'història. Quants xicotets Aylan han de hi haure per entendre que anem malament? Quanta gent ha d'eixir correns de sa casa, del seu país, per què es faça alguna cosa?

@monicasmenero