A la meua besàvia.

Era un matí com tots altres, una dona pujava a la panadería a recollir la seua demanda, quan, de sobte, pensà com estava canviant el poble; cada vegada hi havia més xiquets, més joguines i més rialles. Un xiquet sempre és una bona notícia, un bon regal. Però, també recordà, les maleses que havien fet els seus nets de xicotets, eren uns dimonis. Però també la seua debilitat. Sempre s'havia pensat que després d'agafar a la seua filla i als seus fills en braços, mai sentiria una felicitat més gran. Per això, es va sorprendre quan descobrí que no, que podia sentir una alegria més gran, al veure les caretes dels seus nets. I més encara al enterar-se que anava a ser besàvia. Aquell dia, va entrar a la panaderia amb un somriure molt gran.

Dolores era una veïna de Sueras que va tindre una filla, dos fills, dos nets, una neta i una besneta. Aquesta imatge resulta una de les més icóniques del poble i del seu record. És molt important recordar d'on venim i d'on pertanyiem.

@monicasmenero