Ja està, ja ho han fet.
Tranquila UE-Turquía ja se el que he de fer. Mentre bombardejen el meu poble, el meu carrer i ma casa, mentre me cau el sostre al damunt jo m'aseure entre enderrocs per escriure una petició d'asil polític que se que buscareu com denegar-me.
Tranquila UE-Turquía que després de quasi morir ofegada en la mar i veure com altres no conseguiren la salvació, arribaré a terra, suposadament segura, i me quedaré a l'altre costat de la frontera entre fam, plors i angoixa sense intentar acoseguir algún sentiment d'humanitat que m'ajude a sobreviure en una terra sense guerra després d'haver pogut fugir de les bombes i me deixaré guiar sense fer preguntes. Serè sumisa i obedient, com una titella.
Tranquila UE-Turquía ningú s'ha adonat de la vostra hipocresía. Ni del vostre egoisme.
On està l'humanitat? Quantes fotografies de xiquets ofegats hem de vore per que deixen de morir? Quants periodistes van a ser detinguts per a que s'intente detendre una veritat massa evident? Quant ha de sofrir aquesta gent per què els diseu aconseguir un poc de pau?
Quants pobles estàn en perill de ser pobles fantasmes? Quantes cases hi han buides? Hi han solucions, si és volen dur a terme, clar.
@monicasmenero
No hay comentarios:
Publicar un comentario